Accessibilitat en els monuments a Barcelona

Palau de la Música Catalana

El Palau de la Música Catalana, obra de Lluís Domènech i Montaner és una sala de concerts de Barcelona, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, és un monument artístic d’una bellesa excepcional i, al mateix temps, un escenari musical de gran prestigi.

• El Palau de la Música Catalana no presenta barreres arquitectòniques. Existeix la possibilitat de veure-ho per dins sense necessitat d’assistir a un concert, ja que es fan visites arquitectòniques guiades que s’adapten a les necessitats dels diversos grups.
• L’accés recomanat per als usuaris de cadira de rodes és per la plaça del Foyer. Ara bé, en l’entrada principal on estan les portes giratòries, hi ha també les portes d’emergència. Quan és necessari, s’obren per a donar pas a les cadires de rodes.
• L’itinerari per l’interior del Palau no presenta dificultats d’accessibilitat. L’edifici consta de diverses plantes, que es comuniquen mitjançant tres ascensors d’àmplies dimensions.
• Tant a la sala gran de concerts com a la sala Petit Palau hi ha zones reservades per a usuaris de cadira de rodes.
• Al Palau hi ha dos lavabos adaptats: un en la planta baixa situat en l’hall del Petit Palau, i un altre en el primer pis de la sala gran de concerts.
• Els aparcaments de pagament pròxims al Palau de la Música disposen de places reservades per a persones amb discapacitat.

 



 

Palau Güell

El Palau Güell, obra d’Antoni Gaudí, uneix la sumptuositat de regust medieval amb l’extravagància única de l’arquitecte. Va ser la residència privada del mecenes de Gaudí, el Comte Güell. El Palau Güell ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO..

• El Palau Güell està molt prop de l’estació de metro Drassanes (L3 verda), que disposa d’ascensor. D’altra banda, just davant de l’edifici hi ha una plaça d’aparcament reservada per a PMRs.
• L’entrada principal té un graó aïllat de 5 cm d’altura, sense alternativa. El graó està senyalitzat amb dues franges de color contrastat que avisen del desnivell.
• El taulell d’atenció al públic té dues altures: una de 110 cm i l’altra de 74 cm.
• El Palau Güell, amb cadira de rodes, no és visitable íntegrament. No obstant això hi ha un itinerari adaptat que permet visitar les parts més destacades de l’edifici.
• S’accedeix a les diferents sales mitjançant escales o ascensor alternatiu, excepte la sala del subterrani a la qual només s’accedeix mitjançant una rampa de 26 metres de llarga i una inclinació del 16%.
• Hi ha un servei de préstec de cadires de rodes adaptades a les mesures de l’ascensor . Si la cadira de rodes del visitant supera la cabuda de l’ascensor, es fa necessari el canvi de cadira. El personal del servei d’atenció especialitzada facilita la transferència de cadira.
• Hi ha lavabos adaptats en la planta baixa.

Basílica de la Sagrada Família

La Basílica de la Sagrada Família és l’obra més coneguda d’Antoni Gaudí i s’ha convertit en símbol indiscutible de Barcelona. Únic en el món, està en procés de construcció des de 1882, i es preveu que s’acabi sobre 2026.

Són aquelles que trobem en edificis públics o privats.

• Es recomana dirigir-se al punt d’informació situat al carrer Sardenya. Just al costat hi ha una entrada accessible que s’obre a requeriment de qui ho necessiti. Allí també es poden sol·licitar cadires de rodes en préstec.
• La cabina d’informació presenta algunes dificultats d’accessibilitat: hi ha un graó i l’altura del taulell no és adequada per a persones en cadira de rodes o de baixa altura.
• La rampa que baixa al museu des de la façana de la Passió, és bastant inclinada i llarga. Al final d’aquesta rampa és on es troba un de les dues condícies adaptats. Est, concretament, situat en l’entrada del museu, és el que presenta millors condicions d’accessibilitat. El segon es troba a l’interior del museu, prop de la façana del Naixement, i la principal dificultat que presenta és l’obertura de les portes cap a l’interior, la qual cosa dificulta la maniobrabilitat.
• En el museu moltes de les vitrines són prou baixes perquè una persona en cadira de rodes pugui veure-les correctament.
• Les rampes laterals tenen pendents pronunciades que, malgrat no aconseguir tots els requeriments, permeten un accés a les persones en cadira de rodes.
• Les torres no es poden visitar en cadira de rodes, ja que hi ha tres graons per a accedir a l’ascensor, que és de dimensions molt reduïdes.
• L’edifici de les escoles no presenta dificultats importants. Hi ha, no obstant això, un petit graó de 2,5 cm a l’entrada.
• Hi ha dues botigues, amb portes de vidre automàtiques, una en cada extrem de les instal·lacions. La botiga situada al carrer Sardenya té una petita rampa amb un pendent pronunciat.

Casa Batlló

El color i la fantasia de la Casa Batlló captiva als vianants del passeig de Gràcia. En ple cor d’aquest elegant carrer i en contínua disputa amb les veïnes cases Amatller i Lleó Morera, l’obra de Gaudí manifesta l’esplendor d’un arquitecte que va treballar aquí amb total llibertat creativa, Antoni Gaudí.

• L’accés a la Casa Batlló té un petit graó però disposa de dues rampes mòbils que es poden col·locar per a salvar-lo.
• A les taquilles s’accedeix a través d’una rampa però el taulell té una altura superior a la requerida per a poder atendre correctament persones en cadira de rodes o a altres col·lectius de persones de baixa alçada.
• L’edifici disposa d’un ascensor d’època de petites dimensions que dóna accés a totes les plantes a excepció de la teulada, on hi ha xemeneies. Només es pot pujar a la teulada a través d’una escala de caragol. Una vegada a dalt, hi ha una petita sala (l’Espai de l’Aigua) al qual s’accedeix a través de graons.
• Per a l’ascensor es presten cadires de rodes de petites dimensions.
• L’edifici no disposa de lavabos adaptats.

Recinte Modernista de Sant Pau

El Recinte Modernista de Sant Pau, construït entre 1905 i 1930, va ser ideat per Lluís Domènech i Montaner com una ciutat-jardí per als malalts. Després de servir durant un segle com a hospital públic, els seus pavellons rehabilitats llueixen avui en tota la seva esplendor. Visitar aquest conjunt arquitectònic tan excepcional és una experiència única.

• El recinte modernista de Sant Pau no presenta barreres arquitectòniques i és totalment accessible per a persones en cadira de rodes.
• L’itinerari general de visita varia lleugerament ja que les persones amb mobilitat reduïda han d’utilitzar l’ascensor per a evitar alguns trams d’escales. El personal del recinte, no obstant això, està atent a les necessitats dels visitants amb discapacitat i facilita els desplaçaments alternatius. L’accés als pavellons i la circulació pel recinte presenta rampes de pendent poc pronunciat.
• L’accés al recinte és pla. Està en un xamfrà de l’Eixample on hi ha un reixat de ferro d’uns 6 metres d’ample, oberta sempre en hores de visita. Aquest accés dóna pas a un enorme pati on, uns metres més endavant, es troba la recepció. L’entrada és plana, amb portes automàtiques de vidre.
• El paviment varia segons segons els llocs: ciment, rajoles o moqueta en algun pavelló i a l’ascensor.
• L’itinerari de la visita presenta alguns recorreguts alternatius per a salvar els trams d’escales.
• Els elements expositius estan a l’altura adequada per als visitants en cadira de rodes.
• Tots els ascensors estan adaptats. Per a utilitzar-los, es compta amb l’assistència del personal del recinte.
• Hi ha diversos lavabos adaptats al llarg del recorregut, si bé no tots estan senyalitzats amb el pictograma de la cadira de rodes.

Park Güell

Si hi ha una obra de Gaudí en la qual la naturalesa i l’arquitectura arriben a una identificació plena i sorprenent, aquesta obra és sense cap mena de dubte el Park Güell de Barcelona. El que inicialment es va projectar com una ciutat-jardí a l’estil anglès –d’aquí el nom de Park– es va convertir finalment al parc públic més singular de Barcelona.

• El Park Güell es troba en un pujol i per tant té alguns pendents. És recomanable, doncs, que els visitants en cadira de rodes vagin acompanyats. Encara que la Zona Monumental presenta algunes barreres arquitectòniques, existeixen recorreguts alternatius de camins i rampes que permeten realitzar una visita molt completa del parc.
• Al peu de l’escalinata principal es troben el bar, la botiga i els lavabos. Cada nucli de lavabos disposa de cabines adaptades.
• En aquesta zona es troben els dos pavellons de l’entrada, que alberguen el Centre d’Interpretació del parc i una llibreria. L’existència d’esglaons i les dimensions reduïdes, fan inaccessibles aquests pavellons per als visitants usuaris de cadira de rodes.
• A la Casa-museu Gaudí que hi ha dins del parc, s’accedeix per una rampa de pedra el pendent de la qual oscil·la entre el 12 i el 14%. Encara que no és accessible es pot veure des de l’exterior.

Casa Vicens

La Casa Vicens (1883-1885) de Barcelona, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 2005, s’aixeca en el tranquil barri de Gràcia, com un oasi insòlit d’aroma oriental i mudèjar, cobert d’espectaculars rajoles verdes i blanques.

• La Casa Vicens no té barreres arquitectòniques i està ben adaptada per a rebre visitants en cadira de rodes.
• L’accés general al pati-jardí de la casa, des del carrer Carolines, és un petit passatge sense graons ni regruixos. En aquest espai, en el qual s’ha recreat l’ambient del jardí original de la casa, es troba la cafeteria Hofmann.
• Des del jardí s’accedeix a la zona de benvinguda i recepció de visitants. La porta d’entrada mesura 85 cm d’ample. El taulell d’atenció al públic té dues altures: 110 cm i 73 cm. Hi ha una cadira de rodes en préstec per als visitants que la necessitin.
• L’itinerari interior de la Casa Vicens no presenta dificultats de circulació. Un ascensor connecta totes les plantes de l’edifici, inclosa el terrat.
• El paviment és antilliscant, tant en les dependències originals gaudinianes com en les zones rehabilitades.
• Hi ha lavabos adaptats.
• La cafeteria està en la planta baixa, en l’extrem final del jardí, accessible per a tot el públic.

Colònia Güell

A Santa Coloma de Cervelló, a 23 Km. al sud-oest de Barcelona, es troba un dels barris industrials més avantguardistes del s. XIX: la Colònia Güell. En la cripta, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, Gaudí va iniciar les innovacions arquitectòniques de les seves obres posteriors.

• L’estació de tren d’FGC Colònia Güell és accessible.
• Les persones usuàries de cadira de rodes pot necessitar ajuda per a moure’s pels carrers i camins de la Colònia ja que alguns són de sorra, uns altres tenen llambordes i en algun cas hi ha pendents pronunciades. Així i tot, gran part de l’entorn està asfaltat i es pot visitar correctament.
• El Centre d’Interpretació és accessible. Hi ha un ascensor per a pujar a l’exposició de maquetes i audiovisuals. Davant del centre hi ha banys adaptats.
• Per a accedir a l’interior de la cripta hi ha una rampa mòbil que es pot sol·licitar.