Accessibilitat als monuments de Barcelona

Palau de la Música Catalana

El Palau de la Música Catalana, dissenyat per Lluís Domènech i Montaner, és una sala de concerts a Barcelona que ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO; és un monument artístic d'una bellesa excepcional i, alhora, un recinte musical de gran prestigi.

• El Palau de la Música Catalana és totalment accessible. És possible explorar-ne l'interior sense assistir a un concert, ja que hi ha visites arquitectòniques guiades que es poden adaptar a les necessitats de diferents grups.
• La ruta d'accés recomanada per a usuaris de cadira de rodes és a través de la plaça del Foyer. Tanmateix, a l'entrada principal, on hi ha les portes giratòries, també hi ha portes d'emergència. Quan cal, s'obren per permetre l'accés amb cadira de rodes.
• La ruta per l'interior del Palau no presenta cap problema d'accessibilitat. L'edifici consta de diverses plantes, que estan connectades per tres ascensors espaiosos.
• Tant la sala de concerts principal com la sala Petit Palau tenen zones reservades per a persones amb cadira de rodes.
• Hi ha dos lavabos accessibles al Palau: un a la planta baixa, situat al vestíbul del Palau Petit, i un altre a la primera planta de la sala de concerts principal.
• Els aparcaments de pagament amb tiquet a prop del Palau de la Música tenen places reservades per a persones amb discapacitat.

Palau Güell

El Palau Güell, dissenyat per Antoni Gaudí, combina la grandesa medieval amb l'extravagància única de l'arquitecte. Va ser la residència privada del mecenes de Gaudí, el comte Güell. El Palau Güell ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

• El Palau Güell és molt a prop de l'estació de metro Drassanes (L3, línia verda), que disposa d'ascensor. També hi ha una plaça d'aparcament reservada per a persones amb mobilitat reduïda just davant de l'edifici.
• L'entrada principal té un un únic esglaó de 5 cm d'alçada, sense alternativaEl graó està marcat amb dues franges de colors contrastants per indicar el canvi de nivell.
• El taulell d'atenció al client té dues alçades: una de 110 cm i l'altra de 74 cm.
• El Palau Güell no es pot visitar en la seva totalitat per a persones amb cadira de rodes. Tanmateix, hi ha una ruta accessible que permet als visitants veure les característiques més notables de l'edifici.
• Les diverses estances s'accedeixen mitjançant escales o un ascensor independent, excepte l'estança del soterrani, que només és accessible mitjançant una rampa de 26 metres de longitud amb un pendent del 16 %.
• Hi ha un servei de préstec de cadires de rodes que capen dins l'ascensor. Si la cadira de rodes d'un visitant és massa gran per cabre dins l'ascensor, haurà de canviar a una altra cadira de rodes. El personal del servei d'atenció especialitzada ajudarà amb la transferència.
• Hi ha lavabos accessibles a la planta baixa.

Basílica de la Sagrada Família

La basílica de la Sagrada Família és l'obra més coneguda d'Antoni Gaudí i s'ha convertit en un símbol indiscutible de Barcelona. Única al món, està en construcció des del 1882 i s'espera que s'acabi cap al 2026.

Aquests són els que es troben en edificis públics o privats.

• Us recomanem visitar el punt d'informació al carrer Sardenya. Just al costat hi ha una entrada accessible que es pot obrir a petició. Allà també podeu demanar cadires de rodes per fer-les servir.
• La taula d'informació presenta alguns problemes d'accessibilitat: hi ha un esglaó i l'alçada del taulell no és adequada per a persones amb cadira de rodes o de baixa estatura.
• La rampa que baixa al museu des de la façana de la Passió és força empinada i llarga. Un dels dos lavabos accessibles es troba al final d'aquesta rampa. Aquest, situat a l'entrada del museu, ofereix la millor accessibilitat. El segon es troba dins del museu, a prop de la façana de la Nativitat, i la principal dificultat és que les portes s'obren cap a dins, cosa que dificulta la maniobrabilitat.
• Al museu, moltes de les vitrines són prou baixes perquè una persona en cadira de rodes les pugui veure correctament.
• Les rampes laterals tenen pendents pronunciats que, tot i que no compleixen del tot tots els requisits, permeten l'accés a les persones amb cadira de rodes.
• Les torres no són accessibles per a persones amb cadira de rodes, ja que hi ha tres esglaons per accedir a l'ascensor, que és molt petit.
• L'edifici de l'escola no presenta cap dificultat important. Tanmateix, a l'entrada hi ha un petit escaló de 2,5 cm.
• Hi ha dues botigues, cadascuna amb portes automàtiques de vidre, una a cada extrem del local. La botiga al carrer Sardenya té una petita rampa amb una pendent pronunciada.

Casa Batlló

El color i la imaginació de la Casa Batlló captiven els vianants al Passeig de Gràcia. Just al cor d'aquest carrer elegant, i en constant diàleg amb la Casa Amatller i la Casa Lleó Morera veïnes, l'obra de Gaudí mostra la brillantor d'un arquitecte que hi va treballar amb total llibertat creativa: Antoni Gaudí.

• Hi ha un petit graó a l'entrada de la Casa Batlló, però hi ha dues rampes portàtils disponibles per ajudar els visitants a superar-lo.
• Les taquilles s'hi accedeixen mitjançant una rampa, però el taulell és més alt del que cal per atendre correctament les persones amb cadira de rodes o d'estatura baixa.
• L'edifici disposa d'un petit ascensor d'època que dóna accés a totes les plantes excepte a la coberta, on hi ha xemeneies. La coberta només es pot assolir mitjançant una escala de cargol. Un cop a dalt, hi ha una petita habitació (la Sala de l'Aigua) a la qual s'accedeix per mitjà d'uns graons.
• Hi ha cadires de rodes petites disponibles per utilitzar al ascensor.
• L'edifici no disposa de lavabos accessibles.

Conjunt Modernista de Sant Pau

El Complex Modernista de Sant Pau, construït entre el 1905 i el 1930, va ser dissenyat per Lluís Domènech i Montaner com una ciutat-jardí per a pacients. Després de servir com a hospital públic durant un segle, els seus pavellons restaurats ara s'alcen en tota la seva esplendor. Visitar aquest excepcional complex arquitectònic és una experiència única.

• El complex Art Nouveau de Sant Pau no té barreres arquitectòniques i és totalment accessible per a les persones amb cadira de rodes.
• La ruta general de la visita varia lleugerament, ja que els visitants amb mobilitat reduïda han d'utilitzar l'ascensor per evitar certs trams d'escales. El personal del recinte, però, és atent a les necessitats dels visitants amb discapacitat i pot organitzar rutes alternatives. L'accés als pavellons i el moviment pel recinte compten amb rampes de pendent suau.
• L'accés al recinte és a ras. Es troba en una cantonada del districte de l'Eixample, on hi ha una porta de ferro d'uns 6 metres d'amplada, que sempre està oberta durant l'horari de visita. Aquesta entrada condueix a un pati enorme on, a pocs metres més endavant, es troba la recepció. L'entrada és a ras, amb portes automàtiques de vidre.
• El paviment varia segons la zona: formigó, rajoles o moqueta en algunes sales i a l'ascensor.
• L'itinerari de la visita inclou algunes rutes alternatives per evitar les escales.
• Les vitrines de l'exposició estan a una alçada adequada per als visitants en cadira de rodes.
• Tots els ascensors són accessibles. El personal present al lloc està disponible per ajudar-los a utilitzar-los.
• Hi ha diversos lavabos accessibles al llarg de la ruta, tot i que no tots estan marcats amb el símbol de la cadira de rodes.

Parc Güell

Si hi ha una de les obres de Gaudí en què la natura i l'arquitectura es fusionen de manera completa i sorprenent, és sens dubte el Parc Güell de Barcelona. El que inicialment es va planificar com una ciutat-jardí a l'estil anglès – d'aquí el nom «Parc» – finalment es va convertir en el parc públic més singular de Barcelona.

• Park Güell està situat en un turó i, per tant, té algunes pendents. Per això, és aconsellable que els visitants en cadira de rodes vagin acompanyats. Tot i que la Zona Monumental presenta algunes barreres arquitectòniques, hi ha rutes alternatives a través de camins i rampes que permeten fer un recorregut complet pel parc.
• Al peu de l'escala principal hi ha el bar, la botiga i els lavabos. Cada bloc de lavabos té cubicles accessibles.
• Aquesta zona acull els dos pavellons de l'entrada, que allotgen el Centre d'Interpretació del parc i una llibreria. A causa de la presència d'escales i de la seva mida reduïda, aquests pavellons són inaccessibles per als visitants amb cadira de rodes.
• El Museu Casa Gaudí, situat dins del parc, s'hi accedeix mitjançant una rampa de pedra amb una pendent entre el 12 i el 14 per cent. Tot i que no és accessible, es pot veure des de l'exterior.

Casa Vicens

Casa Vicens (1883–1885) a Barcelona, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2005, es troba al tranquil barri de Gràcia, una oasi inusual amb un aire oriental i mudèjar, coberta de rajoles verdes i blanques espectaculars.

• Casa Vicens és sense barreres i està ben equipada per acollir visitants en cadira de rodes.
• L'entrada principal al jardí interior de la casa, des del carrer Carolines, és un petit passadís sense graons ni superfícies irregulars. El cafè Hofmann està situat en aquest espai, que ha estat dissenyat per recrear l'atmosfera del jardí original de la casa.
• El jardí condueix a l'àrea de benvinguda i recepció de visitants. La porta d'entrada té 85 cm d'amplada. El taulell de recepció de visitants té dues alçades: 110 cm i 73 cm. Hi ha una cadira de rodes disponible en préstec per als visitants que la necessitin.
• No hi ha cap problema d'accessibilitat a Casa Vicens. Un ascensor connecta totes les plantes de l'edifici, inclosa la terrassa del terrat.
• El paviment és antilliscant, tant a les estances dissenyades originalment per Gaudí com a les zones reformades.
• Hi ha lavabos accessibles.
• La cafeteria és a la planta baixa, al fons del jardí, i està oberta al públic.

Colònia Güell

A Santa Coloma de Cervelló, a 23 km al sud-oest de Barcelona, hi ha un dels polígons industrials més avantguardistes del segle XIX: la Colònia Güell. A la cripta, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, Gaudí va començar les innovacions arquitectòniques que caracteritzarien les seves obres posteriors.

• L'estació de tren de FGC Colònia Güell és accessible.
• Les persones usuàries de cadira de rodes poden necessitar ajuda per moure's pels carrers i camins del barri, ja que alguns són de sorra, d'altres empedrats i, en alguns casos, hi ha pendents pronunciats. Tot i això, gran part de la zona està pavimentada i es pot explorar fàcilment.
• El Centre d'Interpretació és accessible. Hi ha un ascensor que us pujarà fins a l'exposició de maquetes i pantalles audiovisuals. Davant del centre hi ha lavabos accessibles.
• Per accedir a l'interior de la cripta, hi ha una rampa mòbil que es pot sol·licitar.